Aquest llibre recull cent motius per ser perico. Si el nostre equip fos un dels pocs escollits que poden presumir de títols continentals, cracks mundials i els rècords més diversos, és molt possible que tinguéssiu entre les mans un llibre d'estadística. El davanter més golejador, el porter menys golejat, l'entrenador més llorejat? Però el nostre és un club modest, i els trofeus de les seves vitrines no tenen tanta importància per omplir tot un llibre. Per això els cent motius que es proposen no són estadístics, ni tenen a veure necessàriament amb èxits o heroïcitats esportives. Sí que n'hi ha que estan relacionats amb els moments d'eufòria que hem viscut els aficionats blanc-i-blaus (quatre copes del rei, dues finals europees i alguna salvació in extremis), però molts altres tenen a veure amb allò que vol dir ser perico. Es parla de l'orgull de pertànyer a una minoria i dels avantatges que s'hi pot trobar; es fa memòria de jugadors emblemàtics i també de personatges dignes d'admiració que comparteixen la dèria perica; es recorden anècdotes que de vegades parlen dels valors del nostre club i de vegades de les seves debilitats? Tot plegat amb el propòsit de traçar un mapa sentimental que expliqui no per què som pericos, sinó què compartim quan som pericos.
