Surto al carrer i la gent em diu: "Com estàs, Andreu?" (*). I em quedo parat: "Esperi's un moment…Té molta pressa?". I he de trucar als guionistes. M'he fet posar un petri-fax perquè m'envïin els guions de les respostes.
Del monòleg "Els Monòlegs".
(*) Nota de l'Andreu Buenafuente: Aquesta pregunta està inclosa dins un monòleg que va ser emès per TV3 el 10 d'agost del 2000, exactament quatre mesos abans de la suspensió de La Cosa Nostra. Però la pregunta en qüestió ("Com estàs, Andreu?"), escrita d'una manera irreflexiva per un guionista embriac, va ser tràgicament premonitòria. Efectivament, se m'ha formulat més vegades des de l'11 de desembre del 2000 que al llarg de tota la meva vida, incloent-hi la varicel·la que vaig passar als 9 anys. Que poc sabia l'esmentat guionista de quina manera forjaria el meu futur aquesta innocent pregunta. En realitat, que poc sabia el guionista, i punt. Perquè és un ignorant, pobret. No vull enganyar ningú: la pregunta "Com estàs, Andreu?", planteja un dels molts enigmes que recull aquest llibre al voltant de la condició humana i animal, que molt sovint es confonen. Hi descobrireu llegendes urbanes sobre el final de La Cosa Nostra que, com si fos el professor D'Arbó a Catalunya Misteriosa, el Paco ha recopilat al pròleg del llibre. També hi trobareu el monòleg inèdit que s'havia d'emetre l'últim dia. Tot això per venir a dir que la resposta a la pregunta de marres és: "Bé, gràcies".
