{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Qui no s'ha ficat de peus a la galleda alguna vegada i ha desitjat fondre's en aquell moment? Quants cops enrojolem en recordar aquelles paraules tan poc oportunes pronunciades en el pitjor dels moments? Quantes vegades hem hagut de preguntar all\'f2 d'"Escolta, ahir a la nit vaig dir-ne o fer-ne alguna de grossa? \'c9s que no recordo res?" i, en sentir la resposta, hem hagut d'amagar el rostre darrere les mans? Qu\'e8 \'e9s el que ens passa pel cap en aquells moments? Una sola frase: "Em vull fondre!". Aquest \'e9s un llibre amb el qual el lector se sentir\'e0 identificat. Ficar-se de peus a la galleda \'e9s un fet molt hum\'e0. Quan ens expliquen alguna relliscada horrorosa d'un amic, no podem evitar sentir vergonya aliena. Es crea tal empatia que fins i tot demanem al narrador que s'aturi, perqu\'e8 ja ens imaginem el final de l'an\'e8cdota i no el volem sentir. Per\'f2 en el fons, tots som un p\'e8l sadomasoquistes i tafaners de mena. El lector d'Em vull fondre! es posar\'e0 a la pell dels protagonistes de 100 ficades de peus a la galleda, ver\'eddiques i explicades amb cruesa. He glossat espifiades de persones an\'f2nimes i d'altres m\'e9s conegudes. La majoria ens faran riure, per\'f2 n'hi haur\'e0 m\'e9s d'una que no nom\'e9s no far\'e0 cap gr\'e0cia, sin\'f3 que gaireb\'e9 far\'e0 plorar els lectors. El llibre es divideix en tres parts: relliscades hist\'f2riques, de personatges famosos (pol\'edtics inclosos) i an\'f2nimes (hi ha planxes que per si soles ja s\'f3n prou espectaculars).
\par }
