{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 El treball consisteix en la descripci\'f3 d'un centenar d'indrets en els quals la fantasia popular ha teixit hist\'f2ries fant\'e0stiques o m\'e9s o menys llegend\'e0ries al llarg del segles (coves d'enc\'e0taires, planells de bruixes, tarteres de minarons, imatges miraculoses...).
\par Aquesta guia es proposa estudiar aquells indrets del territori on la imaginaci\'f3 dels ribagor\'e7ans ha situat fets que van tenir lloc en un \'e8poca ancestral o b\'e9 en un passat concret, per\'f2 mitificats amb el pas del temps per la visi\'f3 del poble. Es tracta en la majoria dels casos de narracions, fant\'e0stiques o senzillament curioses, que intenten explicar l'origen d'una advocaci\'f3 religiosa, l'origen d'un nom de lloc o qualsevol altre fenomen, sigui geol\'f2gic, hist\'f2ric, art\'edstic, administratiu... Es poden distingir dues classes d'indrets: els naturals i els culturals, \'e9s a dir, de construcci\'f3 humana.
\par Quant als naturals, es tracta de paratges propis del paisatge de muntanya: penyes, coves, avencs, roques, congostos, fonts, tolls, collades, altiplans, boscos... Indrets freq\'fcentats pels pastors, o accidents geogr\'e0fics peculiars, que criden l'atenci\'f3 i que per tant, s\'f3n propensos a desplegar la imaginaci\'f3 del poble. Hi abunden de manera especial les coves, entre les qual cal distingir una doble tipologia: les esplugues i els anomenats grallers. La peculiar i variada geologia del Pre-pirineu ribagor\'e7\'e0, conformada per dues serres calc\'e0ries (el Turb\'f3 i Sant Gerv\'e0s) i dues de conglomerat (Ller\'e0s i el Cis) propicien aquest tipus de fen\'f2mens. En canvi, en les valls pr\'f2piament pirinenques, escassegen les coves a causa del composici\'f3 del materials que conformen el Pirineu axial. Per altra banda, en aquests cims impressionants aix\'ed com en les penyes i estanys que els envolten hi escassegen tamb\'e9 els indrets m\'edtics, a causa de la dist\'e0ncia que els allunya dels nuclis de poblaci\'f3.
\par Perqu\'e8 hi hagi llegenda, hi ha d'haver gent que la imagini i que la recordi. A banda de coves, la geografia ribagor\'e7ana \'e9s generosa en fonts, barrancs, penya-segats, roques, turons, altiplans...i altres accidents geogr\'e0fics propicis d'excitar la imaginaci\'f3.
\par Pel que fa als indrets culturals, ens referim a construccions humanes, entre les quals incloem ermites, monestirs, cases pairals, ponts, castells, monuments megal\'edtics o les ru\'efnes d'un poble abandonat.
\par En la font origin\'e0ria d'on brollen els relats llegendaris hi poden distingir tres dolls principals, per b\'e9 que sovint l'aigua de l'un i de l'altre es barreja, de manera que es fa dif\'edcil de destriar. El doll que podr\'edem anomenar llibresc o erudit, ja que s'alimenta de fets suposadament hist\'f2rics, no \'e9s gaire important a la Ribagor\'e7a. Llegendes com el senyor d'Erill, un dels nou barons de la fama), els moros de d'Espluga de Serra, o el senyor d'Esp\'e9s, s'han dif\'f3s probablement des de medis erudits per aquesta via. Per contra, el doll de la religi\'f3 cristiana \'e9s sense dubte el que baixa m\'e9s cabal\'f3s en el llegendari ribagor\'e7\'e0. Hist\'f2ries miraculoses escampades durant segles pels monjos dels monestirs de Lavaix, d'Ala\'f3 i d'Ovarra, pels ermitans dels santuaris, pels rectors de desenes de parr\'f2quies i per la mateixa seu episcopal de Roda d'Is\'e0vena. En tercer lloc, tenim les llegendes que pr\'f2piament podr\'edem qualificar d'origen popular, com les histories protagonitzades per encant\'e0ries, diaplerins i d'altres personatges que no semblen provenir dels erudits ni de la religi\'f3 cristiana. Amb tot, sigui quina sigui la proced\'e8ncia, a c\'f2pia de temps el poble s'ha fet seu el relat, i en aquest sentit podem dir que totes les llegendes ho s\'f3n de populars.
\par La guia, a tot color, cont\'e9 un mapa al principi de cada cap\'edtol, fotos en color d'elements o indrets identificatius i un quadre de cada mite o llegenda on s'hi expliquen les fonts, la situaci\'f3 i uns aclariments.
\par }
