Tubabu ens endinsa en la vida quotidiana de la Corba del Níger, al llarg d'un viatge en què el lector es veu immers en un recorregut per Mali (les ribes del Bani i del Níger, indrets com Tombuctú, Irelly o Songho, al país dogon) i Burkina Faso. "Àfrica. Namib i Kilimanjaro. Terra de deserts i també selves, Mediterrània i Sahel, neus perpètues i sequera recurrent, grans rius i bassiols d'aigua, països amb contrastos. Àrabs, mossis, fangs, amhares, zulus..." Els africans són els grans protagonistes d'aquest relat: la seva manera de viure i els seus paisatges. Sense caure mai en la temptació del paternalisme ni de l'exotisme, Carme Villabona ens fa saber de baobabs i de llegendes màgiques i històriques, del dogon, dels lobi, dels gan...
Sempre en un discret segon terme, l'autora recrea les converses que manté amb la gent del país i tot el que observa amb una prosa d'una qualitat gairebé pictòrica. Tubabu ens transporta a l'Àfrica sense prejudicis ni generalitzacions perquè, al cap i a la fi, "¿on són el Sud i el Nord si no hi dibuixem una ratlla?"
