"Sembla que el meu barcelonisme es pressuposa, ja que durant els últims anys he rebut uns quants encàrrecs i suggeriments, nacionals i estrangers, per fer la glossa de la meva ciutat. Potser es pressuposa perquè gairebé tota la meva literatura l'he feta des del barcelonisme de l'espai que comparteixo i del temps que he viscut.
M'he deixat dur per un seguit de falsedats insuficients: una falsa espontaneïtat, un automatisme de la memòria personal i culta que no és menys fals, i un demostrable esforç en el qual no insisteixo perquè no vull envair la parcel·la dels historiadors, científics socials que respecto i admiro. No és un llibre poètic ni històric, sinó una crònica documentada però subjectiva. És la crònica de la meva ciutat, però implicant-hi totes les ciutats possibles que conté, perquè la tesi prèvia i imprescindible d'aquest llibre és que, com tota obra de creació, Barcelona no és Barcelona, sinó Barcelones. La cultura ja ha codificat una Barcelona brillant i mesocràtica, que és la que surt als llibres. El protagonisme de fi de mil·leni que inevitablement ha de tenir la Barcelona olímpica ha estat un esperó important, però no tant com un impuls, una voluntat íntima d'orientació." Manuel Vázquez Montalbán.
