Explicar una ciutat a aquells que no l'han vist mai és tan difícil com definir el mar als que sempre han viscut terra endins. Més encara quan el mar és immutable mentre que, en canvi, les ciutats mai no estan contentes amb allò que són i volen aspirar a més. Una ciutat europea vista des de l'aire s'assembla al dibuix d'un arbre tallat en rodó. A l'interior hi ha l'origen de la ciutat i, al seu voltant, en figures concèntriques s'hi van afegint altres perímetres cada cop més amples.
Es pot descriure una ciutat pel seu urbanisme, per les seves vistes aèries i llunyanes. Però serà una descripció insuficient, una simple concatenació de mapes de diferents anys que explicaran el seu creixement en hectàrees.
El problema és que les hectàrees no tenen ànima. I la gràcia de les ciutats rau en el factor humà i en la seva empremta. I aquestes no es mesuren per hectàrees.
