Franco Rella considera en Confins que la revolució romàntica és l'arrel de la modernitat, el lloc en què s'esdevé la ruptura de l'antic pacte entre el subjecte i el món. A través d'aquesta esquerda, entrem en una terra estrangera i misteriosa, sense possibilitat de retorn: el nostre present, un territori híbrid i ambigu, indefinit i tràgic, tal com és expressat en les obres de Dostoievski i de Van Gogh, de Savinio i de Simone Weil, de Buadelaire i de Schiele. Confins és un assaig ple d'interrogacions i de matisos: l'exili, Sarajevo, el paper de l'intel·lectual, la comesa de l'art. Un espai especulatiu que s'acosta a la pluralitat i a les contradiccions del nostre món i dels éssers que l'habiten. L'espai dels confins en l'època en què tots els límits han saltat pels aires.
