Sembla difícil negar que el clima polític instaurat d'ençà de la Revolució Francesa ha arribat a les acaballes. La televisiva caiguda del "mur", el 1989, ha desencadenat processos que han permès prendre consciència del moment de crisi a què s'ha arribat. Potser a Catalunya, immersos en la dinàmica eufòrica de l'Espanya de la transició primer, i enlluernats per les magnificències dels Jocs Olímpics després, no ens havíem adonat de la magnitud d'aquest canvi que ara se'ns fa evident.
Catalunya no pot restar al marge d'aquests processos i d'aquestes reflexions. Hi ha en joc l'existència d'un catalanisme modern, del qual probablement ara es podrà veure que ha tingut un paper de primer ordre en la configuració d'una societat amb uns índexs de tolerància, capacitat d'integració i adaptabilitat no gens menyspreables.
