Identitat és un concepte elusiu però central i omnipresent en tota mena de discursos sobre l'existència social i individual. Es parla d'identitat nacional, cultural, de grup, personal, col·lectiva, de la identitat d'un país, d'una ciutat, d'Europa, de la identitat corporativa... Fins i tot, de vegades, es fa l'elogi d'una mena de no identitat, que no deixa de ser una altra forma d'identitat. Però, sobretot, poques vegades s'aclareix el contingut precís del terme.
En aquest llibre en forma de diàleg amb el periodista italià Benedetto Vecchi, el sociòleg Zygmunt Bauman explora el contingut i les transformacions d'aquesta noció al món modern, en un context de grans canvis en què les identitats esdevenen cada vegada més precàries i provisionals, sense deixar però de tenir una enorme significació, com a font de lligams necessaris i també com a espai de conflicte.
Zygmunt Bauman, al llarg de la seva carrera ha intentat desenvolupar una sociologia crítica i emancipadora. Entre les obres destaquen Towards a critical sociology (1976) i Socialism - The Active Utopia (1976), i va dedicar Intimations of posmodernity (1992) i Work, Consumerism and the New Poors (1998) a l'anàlisi crítica de la societat de consum contemporània.
