Schelling, com d'altres, atribueix a l'existència humana una tristesa ineludible i fonamental. És més, aquesta tristesa constitueix el fons obscur on es fonamenten la consciència i el coneixement. És un fons obscur que ha de ser, en definitiva, la base de tota percepció, de tot procés mental.
Aquesta és la tristesa inseparable de tota vida finita, però que mai esdevé real, sinó que només serveix per a l'etern plaer de la superació. D'aquí ve aquest vel de melangia que s'estén pel damunt de la natura sencera, la malenconia profunda i indestructible de tota vida.
Tan sols a la personalitat hi ha vida; i tota personalitat reposa sobre un fons obscur que certament també ha de ser el fonament del coneixement. (F. W. J. Schelling)
