Un dels aspectes més paradoxals i inquietants de la societat actual és la necessitat d'autoenganyar-nos que solem sentir els humans quan cometem errors. La cultura contemporània no sols no estimula intel·lectualment la ciutadania, sinó que, ben al contrari, aquieta els ànims i adorm les consciències. És per això que s'aconsegueix "silenciar" qüestions d'una transcendència enorme, com és el cas del genocidi de Rwanda, que va ocórrer a la vista de tots sense que, en realitat, ningú el veiés. De la mateixa manera, ara anomenem "intervenció humanitària" allò que era una declaració de guerra, i un assassinat d'innocents es coneix com a "guerra contra el terror".
La ceguesa voluntària ens porta, no a arreglar les coses, sinó a afirmar que s'han arreglat; no a denunciar les injustícies, sinó a minimitzar-les; no a intervenir decididament en la defensa de la dignitat humana en els indrets on es produeixen transgressions flagrants dels drets humans, sinó a mirar cap a un altre costat.
