Ser sincer amb els amics, ser sincer amb la parella, consisteix en advertir-los dels canvis que experimentem en l’ordre del pensament i del sentiment. De vegades, ens dol el que pensem i el que sentim, però ¿deixarem de dir-ho perquè no ens agrada? ¿Quina validesa té aquell vincle si hem d’amagar el que sentim i el que pensem? No sempre tenim força, ni vigor per controlar el flux mental, menys encara el riu dels sentiments. A voltes, afloren pensaments terribles, destructius, plens d’amargor. També hi circulen sentiments negatius que corroeixen l’equilibri i el benestar emocional: la gelosia, l’enveja, el rancor, la por, la impotència, la ira. ¿Deixarem de comunicar el que sentim?
