L’autor travessa la immensa i fascinant geografia literària i teològica de l’Escriptura per copsar-ne la visió que aquesta té sobre el cosmos, especialment sobre el seu Artífex i Creador. El resultat d’aquest nou itinerari, portat a terme amb les alforges d’un modern beduí carregat de ciència, de poesia i de fe, són aquestes belles pàgines amb el títol L’univers en la Bíblia. Com el narrador bíblic, el text destaca la grandesa i bellesa d’allò creat. El món meravellós del suprem Artífex del cosmos desvetlla en el narrador bíblic una profunda i viva admiració, que és la base de la lloança, que després expressa bellament en els anomenats himnes del Salteri. En l’obra que presentem no només es destaca el caràcter fortament teocèntric del relat de la creació, Gn 1-2, sinó també la visió d’alguns profetes i salms: no es fa res que no sigui Déu que ho faci. Només Ell ha estès els espais siderals; només Ell ha fet la terra habitable, la vida possible. Tot s’estintola sobre la seva paraula creadora. Ylla-Català ens fa veure com en el cim d’aquesta obra del Creador diví i com a reflex visible seu hi ha l’home, aquest ésser que en la visió de Pascal no és res més que una canya, la realitat més fràgil de la natura, però una canya pensant, objecte de la misteriosa sol·licitud del Déu Creador.
