{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 A \f1\'abDimecres de Cendra\'bb, el poeta adre\'e7a a una noia an\'f2nima un missatge antiasc\'e8tic i anticlerical: \'abNo et facis posar cendra [...] que no t\'e9 res que veure -la mort, la cendra, amb tu.\'bb Enfront de la negaci\'f3 de la corporalitat pr\'f2pia dels rigors quaresmals, el poeta fa una crida a viure plenament la vida, el plaer, els sentits.
\par
\par Joan Maragall (1860-1911) no treballa amb les eines d\rquote un te\'f2leg, sin\'f3 amb les d\rquote un poeta, un articulista i un pensador -de vegades, amb les d\rquote un m\'edstic. Lluny de qualsevol preocupaci\'f3 confessional, subverteix les concepcions tradicionals sobre el temps i el m\'e9s enll\'e0 a la recerca d\rquote uns moments d\rquote eternitat que trenquin l\rquote escissi\'f3 entre la vida i la mort. L\rquote eternitat no \'e9s, en Maragall, el que ve despr\'e9s, sin\'f3 el que estem cridats a viure aqu\'ed i ara.
\par
\par Aquest llibre constitueix una biografia intel\'b7lectual que ens permet acompanyar la gestaci\'f3 i el desplegament d\rquote unes idees cada vegada m\'e9s s\'f2lides i personals, fins a arribar a \'abl\rquote\'faltim Maragall\'bb. L\rquote escriptor ens deixa, aleshores, un missatge corprenedor, sens dubte molt m\'e9s af\'ed a la nostra sensibilitat que a la dels seus coetanis. I \'e9s que aquest \'e9s el dest\'ed dels cl\'e0ssics: continuar comunicant, generaci\'f3 rere generaci\'f3, amb la mateixa for\'e7a -o m\'e9s- que el primer dia.\f0
\par }
