El nihilisme religiós és una manera radical de comprendre l'experiència religiosa des d'una actitud de negació de tota forma idolàtrica de Déu. Es tracta d'una experiència de la divinitat que es desprèn de l'expressió «Prego a Déu que em buidi de Déu» del Mestre Eckhart. Amador Vega aborda la noció de nihilisme religiós a través d'un agosarat recorregut per la meditació zen, la mística cristiana i l'art abstracte modern, en diàleg amb els filòsofs de l'Escola de Kyoto, els haikus de Matsuo Basho, els Pares del desert, Ramon Llull, la poesia de Paul Celan i la pintura de Mark Rothko.
El zen, la mística i l'abstracció moderna en l'art són, doncs, el resultat de discursos encreuats que intenten escapar a tota disciplina i limitació culturals. En aquest sentit són llenguatges transgressors, perquè a partir de formes negatives d'expressió ens situen en el límit de la realitat cultural a la qual es refereixen. Són aquestes vies negatives de comprensió les que configuren, des de l'experiència del no-res -i aquesta és la tesi central d'aquest llibre-, la forma de pensament que podem entendre com a nihilisme religiós. El recorregut que proposa l'autor ens permet entreveure elements que fan possible una interpretació de les relacions entre experiència estètica i experiència religiosa.
