L’arribada a Catalunya, als primers anys del segle XXI, de centenars de milers de persones d’arreu del món que utilitzen el castellà com a lingua franca ha agreujat l’hàbit dels catalanoparlants de parlar en castellà als qui aparentment no el parlen. Així, l’ús del català entra en un període d’incertesa. El problema és doble: nombre de parlants de cada llengua i hàbit d’uns i altres de parlar-se en castellà. El català, tot i tenint a favor la predisposició dels ciutadans en general, es troba sempre en desavantatge. Què s’hi pot fer? S’advoca primer per aplicar una metodologia, l’observacional, que recull la realitat millor que les enquestes, en el marc del carrer i el seu domini, tot possibilitant l’anàlisi de la dinàmica des de diverses vessants; i en segon lloc, per cercar les mesures, sempre difícils, per aconseguir que els catalanoparlants superin l’hàbit de parlar en castellà amb els qui no el parlen amb l’objectiu preeminent de fer-los-el sentir, ja que és la millor manera, o l’única, que el parlin. A més de descriure el marc teòric de la interlocució català-castellà, l’autor presenta un treball de camp en què per primer cop es publica de forma científica el descens del català sentit al centre de Barcelona. Tanca el llibre una selecció d’opinions sobre els usos personals del català.
