Cinquanta anys després de la publicació de «Nosaltres, els valencians», les "indefinicions" i els "problemes" que Joan Fuster diagnosticava en aquell incisiu assaig continuen vius en la societat valenciana. Evidentment, des de llavors aquesta ha experimentat canvis positius i negatius, però les reflexions de l'assagista continuen posant el dit en la nafra d'un país ple de mancances de tota mena i sense cap altre horitzó que "ofrenar noves glòries a Espanya". Aquest llibre s'endinsa en qüestions debatudes recentment, com ara la seua relació amb la tradició valencianista, l'aproximació al marxisme i el paper que atribuïa a la història en l'anàlisi del present i en el seu projecte de futur. Uns temes, tots ells, en què pot copsar-se com les postures de Fuster eren més complexes i matisades del que diu el tòpic fusteria i antifusterià.
