Al cor del Raval de Barcelona hi ha l'Olívia Cafè. Una cafeteria més aviat petita, lluminosa, agradable i acollidora... on fan un bon cafè. També s'hi poden menjar entrepans i pastissos originals i molt bons. Això no és la propaganda d'una cafeteria, encara que ho pot semblar; és la descripció d'un local aparentment normal, però que no ho és tant. Per què? Perquè a l'Olívia hi ha un secret que molt poca gent sap. L'Olívia té set taules, ni una més ni una menys, de fusta de pi finlandès. Són taules amb molta experiència i tenen una personalitat poc freqüent per ser taules. Cada nit, quan es queden soles, quan a la cafeteria no hi ha ningú, comencen a parlar i no callen fins a l'endemà. Llavors s'expliquen històries, històries, històries. Nota: Pel que fa als llocs i a les persones que apareixen en aquesta narració, "Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència".
