Ramon Llull va proposar, a la segona meitat del segle xiii, un nou artefacte epistemològic, l’Art, una ciència universal l’ús de la qual havia de permetre, al seu entendre, de superar les anomalies que detectava en la ciència escolàstica del seu
temps. Per fonamentar i legitimar la seva proposta va jugar amb algunes de les cartes que li oferia la mateixa escolàstica.
En aquest llibre s’exposa amb detall quin va ser el seu joc: quines eren aquelles cartes i quina era la seva estratègia, és a dir, què era allò que, en funció dels seus objectius, volia fer amb aquestes cartes en cada jugada. L’estudi d’aquest joc posa de manifest quina era, en el seu context històric, la significació de l’Art i posa en circulació un Llull força diferent del que sol aparèixer en la bibliografia sobre aquest autor.
Josep Maria Ruiz Simon, doctor en Filosofia i llicenciat en Filologia Catalana, és professor titular de Filosofia a la Universitat de Girona. Especialitzat en filosofia medieval, és autor de diversos treballs sobre el pensament de Llull. Entre les seves publicacions, cal destacar també un recull d’articles periodístics: Fora d’hora (Quaderns Crema, 1989).
