Com explica Robert Caner-Liese en el seu pròleg, "L'art és, segons Adorno, una forma de coneixement inseparable de l'expressió d'un subjecte que ha hagut d'esborrar tot rastre de la seva vida en nom de la total objectivació. Les obres d'art són els enigmes que cap raó minvada pot dominar. Cal insistir, diu Adorno, en el seu caràcter enigmàtic perquè en aquestes aparicions resistents a la racionalització es manifesten la vida, els impulsos i els desitjos, allò individual i irreductible que s'ha quedat sense lloc en el sistema disciplinat de l'autoconservació.
"Les obres d'art són aquelles formes i imatges que es resisteixen a la comprensió i que fan possible, com en la psicoanàlisi freudiana que tant influencià Adorno, escoltar i comprendre aquella altra història que resta oculta sota la superfície del relat oficial i objectiu. En aquestes manifestacions fosques i enigmàtiques ressona la veu dels conflictes no resolts i ressona la veu de tot allò a què l'home hagué de renunciar per poder dur a terme el projecte de l'objectivació i el desencantament totals del món" .
Els textos aplegats en aquesta antologia provenen de l'obra Noten zur Literatur, el recull assagístic d'Adorno que tracta de manera més específica qüestions literàries.
