"Considerem poesia visual un text qualsevol en el qual es combinen de manera intencionada mots per formar un dibuix. Llegir i estudiar poesia visual ens retorna als orígens del nostre ofici com a lectors -ens fa llegir més a poc a poc, perquè el missatge reté l’atenció sobre ell mateix-, i fins i tot en fa replantejar l’operació de llegir. O, almenys, "mirar-la" amb nous ulls, perquè ens atansem molt al nucli de la creació del signe lingüístic". La crisi de la paraula, una antologia de poemes visuals realitzada per Joaquim Molas i Enric Bou, aplega mostres en diverses llengües i de totes les èpoques. Els autors organitzen segons les seves formes específiques en tres grans blocs cronològics: el primer comprèn la tradició clàssica i barroca; el segon, del segle XIX, fa de frontissa entre aquesta tradició i les modernes avantguardes, i, finalment, el tercer inventaria i ordena l’explosió de les avantguardes fins 1939.
