Llegir i escriure són dues activitats que es complementen. Quan llegim, incorporem dades a la memòria i les relacionem amb tot allò que sabem. Quan escrivim, el que hem llegit aflora d'alguna manera en la nostra escriptura. Llegir i escriure són maneres de teixir la nostra veu en el gran tapís de la cultura. Així podem transformar mites, faules, mons, i fer-ne de nous.
És el que han fet Mercè Rodoreda, Maria Antònia Oliver i Antoni Serra a partir del Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga. És el que havia fet Villalonga quan va escriure Bearn. Observar aquest fenomen, que anomenem joc intertextual, i aplicar-lo a les nostres pràctiques habituals de lectura i de crítica, forma part del plaer del reconeixement, com deia Aristòtil, i de la passió pel llenguatge, que descrivia Barthes. Però, sobretot, forma part de la nostra vida.
