La situació dels atles lingüístics dels Països Catalans al voltant dels anys cinquanta reclamava un nou atles. Hi va haver algun intent però va quedar a mig fer i, també, moltes de les dades havien desaparegut per la situació política de l'estat. Els primers que aconseguiren fer alguna cosa contundent foren Antoni Maria Badia i Margarit i Germà Colón (1952 i 1953) quan feren conèixer al món l'Atles lingüístic del Domini Català (ALDC).
Joan Veny (1954) i poc després Manuel Companys s'integraren a l'equip. Una vegada es repartiren les tasques d'investigació -les quals consistien en un enquestador per a cada zona geogràfica- les circumstancies van deixar Joan Veny i Antoni M. Badia com a responsables del projecte. A aquesta empresa s'incorporaren Joan Martí, Lídia Pons i Joaquim Rafel, entre d'altres investigadors d'intervenció esporàdica; juntament amb J. Veny, aquests estudiosos van encapçalar equips de dos enquestadors, que es van distribuir el territori i van realitzar la major part de les enquestes.
