Bernat Joan i Marí (Eivissa, 1960) és doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears i catedràtic de llengua catalana i literatura a l'Institut Santa Maria d'Eivissa. Autor també de tres novel·les, d'un parell de llibres de narracions i d'una dotzena d'obres de teatre, és conegut sobretot per la seva dedicació a l'assaig sociolingüístic i polític.
En Normalitat lingüística i llibertat nacional, eixampla la tasca iniciada en la seva tesi doctoral Les normalitzacions reeixides afegint-hi els nous casos de normalització lingüística que s'han produït a l'Europa de les darreries del XX. Podem afirmar que, al llarg del segle passat, hi va haver dues onades de processos de normalització lingüística reeixits: una a la dècada dels anys vint, després del tractat de Versalles, i del reconeixement del dret d'autodeterminació que permeté la constitució de nous estats europeus; l'altra ha tingut lloc durant els últims decennis i es pot vincular amb els processos seguits a l'Estat d'Europa després de la caiguda del mur de Berlín. En tots dos casos, els processos d'alliberament nacional i de normalització lingüística s'han desenvolupat com a part d'una mateixa dinàmica.
