Una de les qualitats unànimement reconegudes de la prosa de Víctor Català és la riquesa de vocabulari. A Quincalla s'apleguen per primera vegada un miler d'adagis dels molts que ella va escriure durant les nits d'insomni dels seus anys finals i amb els quals volia conservar mots genuïns del català, en perill d'extinció.
"A Catalunya cada dia es moren paraules", es lamentava Caterina Albert mentre treballava en aquest recull, inèdit, de rodolins, que presentem ara per primer cop convenientment glossats i explicats.
Cent anys després de la publicació de Solitud, la novel·la més emblemàtica de Víctor Català, aquest recull ens permetrà redescobrir la riquesa de la seva prosa tot jugant amb la Quincalla. Perquè, com diu un dels adagis, "La bona paraula amaneix la taula".
OBRA INÈDITA
