El descrèdit de la realitat està format per mirades breus als diferents moments de la història de l'art amb el desig d'entendre les relacions entre les tendències de la pintura occidental i la realitat. Tanmateix, Fuster en va més enllà, ja que, entre les reflexions més purament artístiques desgrana pensaments filosòfics, observacions sobre els hàbits socials i les doctrines filosòfiques.
A reflexió sobre qüestions artístiques i culturals, en la mesura que elles mateixes formen part integrant de l'experiència humana, sempre van interessar Joan Fuster. No obstant això, en el conjunt dels seus treballs poden semblar marginals, en comparació amb altres dimensions.
Aquesta obra alberga en el seu si un fil conductor històric que estratègicament reforça la seva unitat, encara que estigui construït a força de fragments de meditació, fragmentació que Fuster no oculta sinó que explicita en donar títols diversos als epígrafs que, a manera de sèries, conformen l'índex de l'assaig.
