Siegfried Sassoon (1886-1967) va ser un dels soldats poetes britànics més cèlebres de la Primera Guerra Mundial. Durant el conflicte, va lluitar al front occidental, al front a Palestina i de nou a França, d'on, ferit, el van traslladar a Anglaterra fins que va acabar la guerra. Aleshores, la seva poesia, referent i representativa del discurs antibel·licista per antonomàsia, ja havia rebut nombrosos elogis tant de la crítica com del públic. Sassoon va bastir al voltant del gènere autobiogràfic una història en què el passat, l'evocació magnífica de l'idil·li victorià previa 1914, és desbancat pel coneixement progressiu i aterridor de la lluita a les trinxeres. Aquest estudi evidencia la pertinença d'alguns relats bèl·lics del període d'entreguerres en el debat crític i literari del Modernisme. En efecte, Sassoon utilitza els recursos de la ficció narrativa per tal de transformar l'experiència del supervivent, marcada pel caos i el desconcert, en una obra literària perdurable i commovedora.
