En la societat actual, ningFA; no queda exempt del risc d'exclusiF3; i tothom pot acabar sense sostre. Pot semblar un advertiment, perF2; E9;s una de les moltes conclusions cientED;fiques de l'autora d'aquest llibre.
Pobresa, inclusiF3;, exclusiF3;, integraciF3;, marginaciF3;...
SF3;n mots per dir la mateixa cosa amb diferents significants. En el fons, perF2;, persones que pateixen i persones que miren com pateixen altres persones.
Infants, dones, avis, joves, immigrants, vED;dues, desnonats, aturats, solitaris... una llista cada vegada mE9;s gran en una societat cada vegada mE9;s benestant. La paradoxa pot ser la mirada, perquE8; mirar-se un mateix hauria de ser, tambE9;, mirar els altres. I mE9;s enllE0; de la ciE8;ncia, la condiciF3; humana E9;s sovint generosa, sovint miserable.
