Jonathan Franzen torna amb vigor renovat sobre els temes que sempre l'han ocupat: el ser humà i la literatura
«El David i jo teníem una amistat feta de comparacions, contrastos i (d'una manera fraternal) competicions. Uns quants anys abans que morís, em va signar els meus exemplars de tapa dura dels seus dos llibres més recents. A la pàgina inicial d'un dels llibres vaig trobar la silueta de la seva mà. A la pàgina inicial de l'altre, la d'una erecció tan grossa que sobrepassava la pàgina, amb una petita fletxa i la nota "escala 100%"». En aquest recull d'assajos, articles i, l'escriptor torna amb vigor renovat sobre els temes que sempre l'han ocupat: el ser humà i la literatura. Ja sigui explicant la violenta topada amb els caçadors furtius d'ocells a Xipre, examinant els seus sentiments contradictoris sobre el suïcidi del seu amic i rival David Foster Wallace o oferint-nos la seva visió enginyosa de com la tecnologia ha canviat la manera que té la gent d'expressar el seu amor, aquestes peces mostren com funciona una ment única, privilegiada i madura en lluita amb si mateixa, amb la literatura i amb algunes de les qüestions més candents dels nostres dies.
