Aquesta recerca, fonamentalment etnogràfica, analitza en el perímetre més
immediat de la ciutat de Girona, a Aiguaviva, com s'han viscut els processos
de transformació que han experimentat les societats agràries a la segona
meitat del segle XX. Malgrat que el rural ha anat desapareixent com a activitat
econòmica principal, es manté com a paisatge o símbol de l'experiència social
col·lectiva. El llibre es proposa dos objectius: recollir les experiències i la
memòria d'alguns veïns d'Aiguaviva que han viscut tots aquests processos de
transformació i descriure com la desagrarització ha modificat els patrons de
vida social.
