La literatura i el cinema sempre són plens de casos extraordinaris com el de l'infant de Gabriel Janer Manila: un infant "salvatge" que després de dotze anys de vida en solitari és retornat a la societat de la qual un dia fou expulsat.
Però Janer Manila ens acosta a aquest infant amb la seva visió de pedagog, de sociòleg i de narrador. I a partir d'aquest cas concret, ens proposa de reflexionar sobre fenòmens com l'aprenentatge de la llengua o del pensament, o sobre com algú descobreix la pròpia existència i la relació amb els altres, i com hereta i construeix un món de cultura per tal d'establir els fonaments de la seva pròpia personalitat.
A la primera part del llibre l'autor exposa com el concepte de naturalesa és per a l'ésser humà un producte de la cultura. A la segona, la història de Marcos és reproduïda amb la màxima fidelitat: des del primer moment de vida familiar, dura i miserable, fins a l'abandó, la captura violenta, l'inici de la vida en societat a partir d'aquest acte de violència, i tot difícil procés d'adaptació.
