Aquest llibre és el resultat d'un treball de recerca científica iniciat l'any 1996 i que ha durat gairebé dos anys.
L'autor intenta de combinar l'estudi de la cultura tradicionalment coneguda com a "popular" amb l'estudi dels mitjans de comunicació social i, concretament, la televisió. Justament, Castells i televisió. La construcció mediàtica del fet casteller intenta observar com la televisió, l'espectacle i, en fi, l'anomenada "cultura de masses" han ocupat un espai fins ara patrimoni de la festa i de l'activitat directament participativa.
En aquest sentit, la tesi central que defensa l'autor és que els castells han experimentat, des que van començar la seva relació amb la televisió, una transformació caracteritzada, entre altres aspectes, per l'acceleració del seu procés d'expansió, per la seva espectacularització, per un subtil procés de "catalanització" i per un augment del sentiment de competència -que no rivalitat- entre les colles.
