Aquesta és la crònica d’un recorregut per tots els racons dels Països Catalans per copsar-hi l’estat de la llengua, de Benasc a l’Alguer i de Perellós a Oriola. El llibre recull els microtresors de la parla i també el seu retrocés. Els canvis van molt de pressa, avui, i les xifres demostren que el català perd com a mínim un punt percentual anual i en alguns territoris, més. La situació a tot arreu és de substitució avançada, de pèrdua de prestigi greu i de dimissió unànime entre els més joves. Però el fonamenta, el punt d’inflexió, és que hem perdut la capacitat d’integrar: la llengua de l’ambient és ja el castellà. L’únic baluard on hi ha certa hegemonia (al Principat) és l’ensenyament, però, segons una frase ja cèlebre: "hem guanyat l’escola i hem perdut el pati". Però, com que abordar el tema del català implica problemes, hi ha una entesa tàcita entre tot l’stablishment per a no remoure’l. La situació real és que la llengua va a la deriva i només una acció decidida de la societat civil pot rescatar-la
