El 1989, aprofitant els primers indicis d'obertura del règim comunista xinès, la periodista Xinran va iniciar un programa radiofònic diari en el qual convidava les dones xineses a parlar de les seves experiències personals. Durant quaranta anys, la ràdio havia estat controlada pel Partit, i les veus de les dones xineses havien estat totalment reprimides i silenciades. Aquell programa representava, doncs, un petit forat d'esperança, una finestra oberta per on les dones xineses podien respirar, cridar i començar a alliberar-se.
Ser dona a la Xina és un recull del testimoni de la vida d'aquestes dones que han estat destruïdes per les tradicions i les revolucions polítiques.
Tant les esposes privilegiades dels líders del Partit com les dones dels camperols expliquen el sofriment que els ha tocat viure: matrimonis de conveniència, assetjaments sexuals, la pèrdua dels fills, la pobresa extrema. Però també parlen de l'amor, de com, malgrat l'entorn que els envolta, han sabut alimentar i estimar el poc que els queda.