Aquest llibre és molt més que un simple estat de la qüestió de la cultura catalana; és una visió intel·ligent i lúcida dels seus fonaments i els seus mites, mirant enrere per esmicolar les arrels, i endavant per esbrinar cap on anem. Com la teoria d’anatomia comparada del baró Cuvier, que afirma que "de l’examen d’un os és possible deduir-ne, amb certs límits, l’estructura de l’esquelet sencer", Valentí Puig examina els exemples de la cultura catalana per fer una radiografia crítica i precisa. El sosteniment de la cultura d’aquest país només per la literatura –i la seva Decadència-, el desenvolupament de la llengua, la mancança de Maîtres à penser, la comparació amb la cultura castellana, la imperiosa necessitat de Barcelona de ser una ciutat "ultramoderna", la burgesia i la seva evolució, la dualitat lingüística de Catalunya… són alguns dels aspectes analitzats i fets intel·ligibles per l’autor que ens portarà a qüestionar-nos tots els llocs comuns que hem fet servir fins ara com a referents de la nostra identitat cultural. Unes reflexions brillants que faran trontollar la nostra idea de la cultura catalana.
