Europa ha estat la seu d'una dominació bàrbara del món durant cinc segles, però alhora hi han nascut les idees alliberadores que han lluitat contra aquesta dominació. Cal, però, comprendre la relació complexa, antagonista i complementària entre cultura i barbàrie per saber resistir millor a aquesta darrera. Les tràgiques experiències del segle XX han d'abocar-nos a una nova consciència humana. L'important és tenir la capacitat de reconèixer-ho. Aquest reconeixement ha d'incloure totes les víctimes: jueus, negres, homosexuals, armenis i colonitzats, bé siguin d'Algèria o de Madagascar. Hem de ser capaços d'identificar la barbàrie europea per superar-la, ja que l'horror sempre pot ser possible. Tot i estar encara sota la protecció relativa d'un oasi, sabem que vivim en unes condicions històriques que podrien abocar al plantejament d'allò més abjecte, particularment durant els períodes de paroxisme. La barbàrie ens amenaça, fins i tot, darrere d'aquelles estratègies a oposar-s'hi.
