{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\froman\fcharset0 Times New Roman;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\sb100\sa100\lang1027\f0\fs24 Al segle XIV la devoci\'f3 a Sant Jordi -ben poc present en l'onom\'e0stica personal i topon\'edmia catalanes- s'obr\'ed pas a Catalunya com a s\'edmbol de cavalleria. Entre els segles XV i XVII, la Generalitat impuls\'e0 oficialment la festa de Sant Jordi i potenci\'e0 l'exhibici\'f3 de la Creu de Sant Jordi. M\'e9s enll\'e0 del car\'e0cter institucional, de la festa original, en qued\'e0 la popular ofrena de roses: al voltant i a l'interior del Palau de la Generalitat se celebrava un mercat de flors ben concorregut.
\par
\par Amb la Renaixen\'e7a, esdev\'e9 un s\'edmbol patri\'f2tic i de la lluita contra el despotisme. L'any 1925, en temps de dictadura de Primo de Rivera, \'e9s el 23 d'abril que s'emet l'empr\'e8stit Pau Claris -que havia de finan\'e7ar la revolta per alliberar de Catalunya-. El 1931, amb la rep\'fablica acabada de proclamar i aleshores tamb\'e9 com a dia del llibre, Maci\'e0 declara 23 d'abril festa c\'edvica i proclama la Diada de la Bandera Catalana. La festa de Sant Jordi entra a les escoles amb tanta for\'e7a que, l'any 1936, la revista de l'Escola Blanquerna afirma que Catalunya s'ha de mantenir fidel a l'exemple subministrat pel sant; nom\'e9s aix\'ed ser\'e0 lliure i forta.
\par
\par
\par \pard\lang3082\f1\fs16
\par }
