La nacionalització de la sardana

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fswiss\fcharset0 Arial;}{\f1\froman\fcharset0 Times New Roman;}{\f2\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\li360\ri360\sb100\sa100\lang3082\sub\f0\fs24 La modernitzaci\'f3 de la sardana s\rquote inici\'e0 amb l\rquote estrena de la llarga, sembla que el 1844, a Torroella de Montgr\'ed i la publicaci\'f3 d\rquote un primer manual el 1850. Als anys 1870 i 1880 en comen\'e7a una certa idealitzaci\'f3 acompanyada pels primers intents de difondre-la territorialment. L\rquote expansi\'f3 definitiva es produ\'ed el 1892 afavorida en bona part per l\rquote\'e8xit i popularitat de la sardana que apareixia a l\rquote\'f2pera Gar\'edn de Breton. El 1894 Thos i Codina s\rquote hi pod\'eda referir, amb exageraci\'f3 evident, com a \ldblquote s\'edmbol y mirall de la interna uni\'f3 del poble\rdblquote . En un primer moment l\rquote expansi\'f3 fou lenta, impulsada per joves catalanistes de les clases mitjanes i amb un cert toc elitista, per\'f2 irreversible. Ajudada per tota la ret\'f2rica de solidaritat i de dansa oberta que l\rquote acompanya des del primer moment s\rquote an\'e0 obrint pas, fins el punt que el 1899 ja es definia com a \ldblquote t\'edpica dansa catalanista\rdblquote . L\rquote aut\'e8ntica expansi\'f3 territorial no es produ\'ed fins la primera d\'e9cada del 1900 i en diverses contrades no ho feu fins els anys 1920-1930.\nosupersub
\par \pard\sb100\sa100\f1
\par
\par \pard\f2\fs16
\par }