La Passió convida a posar-nos davant un impúdic
mirall que guaita cap endins i va desembafant
personatges i temes intemporals: Jesús, un jove
que sent la soledat i l'abandonament més absoluts
davant el silenci de Déu; Maria de Magdalena,
una dona a cavall entre l'admiració devota i
l'enamorament; Judes, un home conscient de les
desigualtats socials, però abatut per una pregona
desesperança; els apòstols, els amics-germans
turmentats per la traïció, la llibertat de l'home, la
vanitat, la covardia, la hipocresia, els remordiments,
la malfiança, el dubte, la por (sobretot la por)?
Diu Magdalena davant el Crucificat: «No costa
tant creure en Déu com creure en els humans,
sempre assedegats de sang i d'humiliació. Qui
gosa creure en ells?»
I qui gosa no tapar-se els ulls davant aquest
punyent, però catàrtic mirall?
