Aquest llibre planteja la conveniència -i la urgència- d'incrementar la consciència ciutadana amb relació al paisatge i d'incloure'l en les polítiques públiques, tant les de caràcter cultural i patrimonial com les territorials i urbanístiques. S'oblida sovint que el paisatge és i ha estat sempre un element fonamental en els processos de creació i consolidació d'identitats territorials, a totes les escales, fins i tot la nacional, cosa que, paradoxalment, el catalanisme polític contemporani no ha tingut massa en compte. En uns moments en què sembla que assistim a un canvi de paradigma social, cultural i econòmic, el paisatge esdevé una bona excusa per tornar a reflexionar a l'entorn de conceptes com el de sentit del lloc i, també, una ocasió excel·lent per replantejar-nos la manera com, majoritàriament, ens relacionem amb el nostre entorn. Constatades les febleses i mancances d'aquesta relació, l'autor del llibre defensa la necessitat de cultivar i enriquir la nostra experiència polisensorial i emocional del paisatge, a l'hora que s'endinsa, també, en consideracions caràcter ètic. Vet aquí, en definitiva, les reflexions en forma d'assaig d'un autor que té una dilatada experiència en aquest terreny; una mirada nova i fresca cap a un dels temes més debatuts avui dia a Europa, amb un estil planer i amè.
PREMI OCTUBRE D'ASSAIG 2010
