Isabel-Clara Simó escriu a un nét hipotètic per explicar-li com, en un context absolutament advers, va començar a adquirir consciència de la seva identitat catalana, i com ha viscut posterirment el fet de ser una ciutadana -i més concretament una escriptora- compromesa i coherent amb la realitat del seu país.
Sense apriorismes ni dogmes, Isabel-Clara Simó descriu com som els catalans, com vivim -o malvivim- la nostra catalanitat, quins prejudicis hem de suportar per part dels espanyols, quins defectes tenim en realitat, què vol dir en definitiva ser català avui dia.
