Què ens passa als catalans? Existim com a poble o som tan sols un miratge de la història? Aquestes preguntes se les formula Víctor Alexandre en aquest llibre que s'ha d'entendre com una continuació lògica de Jo no sóc espanyol.
Si en aquell esplèndid volum d'entrevistes se'ns encoratjava a ser desacomplexats en la proclamació de la nostra identitat, a Despullant Espanya, l'autor vol situar-nos en el pas següent: en el conjunt d'actituds que poden donar versemblança a la identitat que proclamem.
D'això en parlen les pàgines d'aquest llibre: d'agafar les regnes del nostre destí tot despullant Espanya dels arguments amb què ens encadena des de fa tres segles. Velles fal·làcies segons les quals es pot ser català i espanyol perquè, segons diuen, els catalans tenim dues identitats, dues llengües, dues pàtries, dues banderes, dos himnes, dos governs i qui sap si també dos pares o dues mares. Generosa de mena, Espanya ens ho dóna tot: fins i tot ens cedeix el seu nom per tal que puguem oblidar per sempre qui som i qui hem estat.
