La globalització econòmica, la revolució digital, la problemàtica ambiental i la immigració comencen a transformar la nostra societat. Res no serà igual després que aquests fenòmens s'hagin manifestat en tota la seva força, però els seus inicis generen arreu molta por: por a la dissolució de la identitat col·lectiva, por a la desaparició dels paisatges de la nostra infància, por a la destrucció del planeta, por a la competència dels països emergents…
Des del darrer segle, la ideologia dominant a Catalunya -el catalanisme- ha fet front a un repte també diferent, el de la revolució industrial, en un context complementari diferent: una Espanya anacrònica i una immigració culturalment propera. Les seves receptes -democràcia, europeisme, industrialització, obres públiques, català a l'escola, Estatut d'Autonomia- han triomfat, però han deixat de ser suficients.
Per afrontar la modernitat calen noves idees per vèncer la por i obrir-nos culturalment i econòmicament, perquè només l'obertura ens pot alliberar del provincianisme. El nou catalanisme exigeix ciutadans més responsables, una vida política menys conservadora, menys assignatures i més anglès i redaccions a l'escola, menys erudició i més creativitat a la universitat, més innovació tecnològica, empreses més grans, una capital més ambiciosa, més respecte al territori, nous paradigmes culturals oberts a la immigració i menys ambigüitat en el nostre encaix dins d'Espanya.
