Els límits de l'Estat parteix de l'estudi de l'obra de Robert Nozick, un dels autors actuals que han desenvolupat més radicalment, fins a les últimes conseqüències, el paradigma de l'individualisme que va de la maximització de l'individu a la minimització de l'estat, del Dret i de la moral pública.
Anarchy, State and Utopia, de Robert Nozick, va ser publicat l'any 1974, en un moment en què ressorgien un neoliberalisme i un neolliberalisme defensors, no tant de l'extinció de l'Estat, com de la seva reducció a un estadi mínim. Les polítiques propugnades pel tatcherisme (1979) i el reaganisme (1981) van ser interpretades com una victòria d'aquelles tesis: l'ofensiva contra l'Estat era un fet.
El que interessa a Castiñeira de les tesis de Nozick és, sobretot, el replantejament del vell problema de la relació mútua entre individu i comunitat, entre autonomia i solidaritat, des la nova complexitat de les societats avançades. L'estudi analitza críticament el raonament de Nozick, prenent com a marc el trànsit de l'Estat liberal clàssic a l'Estat del Benestar, que assumeix noves funcions combinant les dimensions liberal, democràtica i social, des d'una concepció de justícia redistributiva.
