Arran de la desfeta de 1939, Catalunya perdé no tan sols la democràcia, sinó que la seva mateixa existència com a nació fou greument amenaçada pel règim franquista. Hi va haver, però, qui, contra tota desesperança, lluità per tal que Catalunya arribés a superar la nova i imponent envestida.
Jordi Pujol ha dedicat tota la seva vida a allò que ha definit com construir Catalunya; això és, fer revifar les brases que encara quedaven colgades sota unes cendres que aparentment no guardaven gairebé cap alè de vida, amb vista, primer, a assentar tot allò que fa que un poble continuï essent un poble i, tot seguit, projectar-lo envers el futur, perquè una nació que no té cura del seu avenir acaba morint.
Amb les institucions d’autogovern anihilades, les lleis pròpies prohibides, la llengua i la cultura catalanes foragitades de qualsevol projecció pública, la societat civil mancada de llibertat d’acció, calia fer un foc nou que un dia tornés a esclatar amb una força esplendorosa. En aquesta línia, Pujol ha esmerçat esforços i il·lusions en camps tan diversos com el nacional, cultural, cívic, econòmic i social, primer sota el lema de "fer país", passant més tard a "fer política" amb la creació de CDC, i coronant-ho tot governant Catalunya i tenint una presència destacada a Espanya, Europa i el món.
Aquest llibre recull els seixanta-tres anys de trajectòria de treball de Pujol, des d’una perspectiva marcadament expositiva, és a dir, no supeditada a cap mena d’apriorisme, a fi que, basant-se, exclusivament en paraules de Pujol, el lector se’n pugui fer una lliure opinió així com una raonada composició de lloc.
