El 27 de setembre de 1996, el dia de l'entrada dels talibans a Kabul, la Latifa tenia setze anys i el cap ple de somnis. Tenia pressa per fer-se gran i esdevenir periodista. Malgrat la guerra que castigava l'Afganistan des de feia disset anys, ella vivia més aviat amb despreocupació i era feliç. A partir d'aquella data, les escoles van ser tancades i la Latifa, com totes les dones, va ser humiliada i insultada, obligada a viure com una presonera i a portar el xadri. Reclosa per un poder monstruós, va veure com li confiscaven l'existència. La Latifa va fugir d'incògnit del seu país amb part de la seva família. Aquest llibre parla de la vida de la Latifa sota el règim dels talibans i de les seves esperances perdudes, però també del seu combat perquè les dones afganeses retrobin la llibertat i la dignitat
