Els ciutadans de Catalunya viuen immersos en la perplexitat. A les generacions més joves, en concret, els han quedat les escorrialles de les revolucions de la segona meitat del segle XX. Una generació desconcertada, hereva del desencís postfranquista, es qüestiona el futur del país. Alhora, els avenços tecnològics i la comunicació de massa del segle XXI precipiten la reformulació del catalanisme.
Antoni Vives esbossa un cos teòric fonamentat en les seves inquietuds personals i també en l'acció i la gestió polítiques. Aposta per un catalanisme radicalment modern: desacomplexat, rejovenit, rebel, europeista, integrador i decididament mestís. L'autor emplaça els catalans a imaginar, per al país, un futur més lliure, just i creatiu. Utòpic, en definitiva.
