El transvasament de l’Ebre previst en el Pla Hidrològic Nacional ha generat un efecte insospitat pels seus impulsors. El que ha estat considerat com una agressió al territori ha revitalitzat, entre d’altres, el sentiment d’identitat col·lectiva a les Terres de l’Ebre.
Des del final del segle XIX, el catalanisme polític quasi ha oblidat, i potser menystingut, les característiques i necessitats del sud català en favor de les del nord. Aquest tracte diferencial s’ha evidenciat arran del projecte del transvasament del govern del PP, que ha posat de manifest no sols un conflicte econòmic i mediambiental sinó també un de regional i identitari.
L’obra de Santi Valldepérez ofereix el context històric i cultural que explica l’origen de la identitat ebrenca; ressegueix la tramitació parlamentària del transvasament i les consegüents mobilitzacions, i apunta la contribució de la identitat meridional en el catalanisme del segle XXI.
