L'any 2011, quan la globalització econòmica ha afectat tots els àmbits de la nostra vida social, i el somni d'una Europa federal s'ha difuminat gairebé del tot, la sentència inapel·lable del Tribunal Constitucional contrària a l'Estatut ha acabat de fer conscients els catalans de la magnitud dels entrebancs que tenim al davant com a nació. Les aspiracions històriques de gran part del catalanisme han quedat irremeiablement malmeses. És evident que la sentència del TC deixa escletxes per fer gestió política a curt termini, però a mitjà termini es planteja una disjuntiva molt dura: submissió o ruptura. Les mutacions del teixit productiu cultural català, la meteòrica modernització social i econòmica d'Espanya i l'ascensió de Madrid com a macrocentre polític, econòmic i financer han canviat l'escenari per sempre. El present assaig de Joan Ridao, que evita caure tant en el derrotisme i el ressentiment com en l'eufòria i la fugida endavant, és absolutament necessari per dibuixar qualsevol full de ruta.
